Què és el Lactat i com influeix en el nostre rendiment esportiu

Article del Dr. Daniel Brotons, Responsable de la Unitat Esport i Salut del Consell Català de l’Esport i de l’Àrea de Medicina Esportiva d’ERGODINAMICA Clínica

Quan fem exercici, el nostre cos utilitza energia provinent del que anomenem metabolisme aeròbic. Aquesta energia sol ser suficient per a activitats de baixa o mitjana intensitat, com per exemple caminar o passejar en bici. No obstant això, quan la intensitat de l’exercici puja a nivells més alts, l’energia proporcionada per la via aeròbica deixa de ser suficient per cobrir la demanda del treball muscular que estem realitzant i s’activa una segona font d’energia. Aquesta ens arriba per la via metabòlica anaeròbica i ens proporciona un extra d’energia de forma ràpida a canvi d’acumular lactat.

Què és el Lactat?

L’àcid làctic, l’aniò* del qual és el lactat, és el producte final del metabolisme de la glucosa, o bé de les seves reserves, el glucogen.

Aquest es determina per micromostra de sang capil·lar, mitjançant una petita punció en el polpís del dit o lòbul de l’orella, i el resultat l’obtenim immediatament.

La formació de lactat es produeix en tot moment de l’exercici físic i la seva concentració varia en funció de la intensitat de l’activitat física que realitzem.

El Lactat en Activitats d’Intensitat Creixent

Quan realitzem una activitat esportiva d’intensitat creixent, hi ha una primera fase de resistència aeròbica pura. En aquesta fase es produeix una activació del metabolisme dels greixos abans que el de la glucosa i la concentració de lactat no augmenta els nivells basals.

Parlem d’un treball o exercici físic en el qual s’utilitzen les fibres musculars tipus I, o fibres vermelles (són les que intervenen per excel·lència en el treball de resistència).

En la segona fase, la intensitat de l’exercici comença a demandar més energia i davant la insuficient quantitat proporcionada pels greixos, el nostre cos comença a utilitzar també l’energia provinent de la glucosa, augmentant també el nivell de lactat per sobre dels nivells basals. En aquesta segona fase ens situem en un nou estat d’estabilitat en què el lactat encara no es dispara i es manté en uns nivells de concentració moderada.

Finalment, la tercera fase és aquella en què la intensitat creixent de l’exercici requereix demandes de potència i una elevada demanda d’energia que fa necessària l’activació de la degradació de la glucosa i per tant una acumulació més gran de lactat. En aquesta fase, la concentració de lactat supera el seu aclariment i ja no existeix un estat d’estabilitat; el seu augment és exponencial. En aquesta fase és quan s’utilitzen les fibres musculars de tipus II, que són les que s’impliquen en els entrenaments de velocitat i potència.

Quins són els efectes del lactat?

D’una banda, la concentració de lactat implica la utilització d’una via energètica diferent, i podem valorar l’optimització d’aquesta via energètica, la qual cosa és molt important per segons quines disciplines esportives i intensitats d’entrenament. Però per altra banda, el lactat provoca una acidosi metabòlica, que fisiològicament indueix a un bloqueig neuromotriu. Per això, és important que els esportistes puguin tolerar millor aquesta acidesa, per mecanismes tamponadors compensatoris; en canvi, altres no toleren aquesta acidesa i el seu rendiment disminueix.

Per a què ens serveix conèixer els nostres nivells de lactat?

Així doncs, amb la determinació de lactat podem saber a nivell fisiològic, amb exactitud, els anomenats primer llindar o llindar aeròbic (VTh1) i el segon llindar o llindar anaeròbic (VTh2). El coneixement d’aquests llindars, determinats en la prova d’esforç realitzada per un especialista en Medicina Esportiva, és una informació molt valuosa per fer un diagnòstic funcional de les característiques fisiològiques de l’esportista i per a que ell o el seu entrenador puguin planificar perfectament el treball a realitzar d’acord amb els objectius establerts.

D’altra banda, a nivell nutricional, la determinació de lactat ens permetrà conèixer les intensitats d’esforç on activem el metabolisme dels greixos i el metabolisme de la glucosa. Aquesta informació, conjuntament amb els paràmetres calorimètrics obtinguts de la prova d’esforç, és fonamental per a una bona planificació nutricional.

Actualment, s’està desenvolupant un dispositiu que permetrà mesurar el nivell de lactat d’una manera més senzilla, de forma contínua i a través de la suor, és a dir, per mètodes no invasius. Aquest dispositiu l’està desenvolupant ONALABS, que és una empresa d’R+D de sensòrica biomèdica remota no invasiva d’aplicació en la Salut i l’Esport. S’han fet estudis en l’àmbit hospitalari, amb resultats de bioequivalència que han estat molt positius, i també a nivell extra hospitalari, en laboratori de proves d’esforç, on es va fer la validació del primer prototip de monitorització de lactat en ERGOMETRIES amb subjectes sans, amb molt bons resultats i tendències.

Així doncs, amb aquests avenços tecnològics serem capaços d’obtenir d’una manera molt més senzilla informació fisiològica de l’esportista, amb més garanties per planificar l’entrenament de forma individualitzada, optimitzant al màxim el rendiment esportiu i prevenint també situacions derivades d’un mal entrenament.

Autor: Dr. Daniel Brotons

Responsable de la Unitat Esport i Salut del Consell Català de l’Esport i de l’Àrea de Medicina Esportiva d’ERGODINAMICA Clínica

Aniò: Ió que té càrrega negativa i prové d’un element negatiu.