Pacients Crònics i Tecnologia

Per comprendre la importància de la teleassistència a la nostra societat, cal tenir en compte el canvi demogràfic amb l’augment de l’esperança de vida i la disminució de la natalitat. Espanya ocupa el quart lloc en longevitat entre els països desenvolupats amb una esperança de vida en homes de 81 anys i de 86 en dones; a més, la població envellida suposa el 19% de la població total.

Aquest envelliment poblacional va acompanyat d’un augment de la prevalença de les malalties cròniques o de llarga durada que requereixen un control adequat i proper per part del pacient i dels professionals sanitaris. Els pacients crònics representen el 80% de les consultes d’atenció primària i el 60% de les estades hospitalàries. A més, el 40% dels pacients pluripatològics pateixen tres o més malalties cròniques.

En aquesta situació i en un entorn d’increment de la demanda sanitària, major inclusió de les noves tecnologies i millora de l’accés a la innovació, el sistema sanitari, amb la finalitat de garantir l’accés, la qualitat i la sostenibilitat, es reorienta cap als pacients crònics, garantint una atenció integral, coordinada i continuada, mitjançant la necessària col·laboració dels professionals sanitaris i dels pacients en la seva implicació en l’ús adequat dels recursos disponibles. Acció que s’aconsegueix mitjançant l’empoderament del pacient, la qual cosa significa un pacient implicat, responsable, ben informat i amb els mitjans que facilitin el seu autotractament i la seva relació amb el professional sanitari.

Els estudis sobre les preferències de les persones grans mostren la seva voluntat de romandre a casa el màxim temps possible, per la qual cosa la tecnologia orientada a la teleassistència activa i personalitzada a casa és fonamental. De fet, hi ha experiències que mostren resultats positius en el pacient (millor percepció de seguretat, major autonomia i més tranquil·litat de la família), juntament amb una disminució de descompensacions per empitjorament de la seva malaltia, menys emergències i, per tant, disminució del consum de recursos sanitaris, facilitant el foment d’hàbits saludables i l’envelliment actiu.

En aquest entorn, la tecnologia permetrà la digitalització de les llars, transformant el domicili en un centre de cures, mitjançant la seva connexió amb el sistema sociosanitari on estan els professionals que curen i atenen els pacients. Aquest sistema ha de ser integrat a nivell local, que incorpori i interrelacioni tots els recursos: atenció domiciliària, atenció primària, hospitals d’aguts i de mitjana i llarga estada i residències de persones grans.

Per tant, el repte del nostre sistema sociosanitari és aconseguir la integració de la tecnologia que permeti la teleassistència com un recurs accessible a la població.

Cal aprofitar la situació actual generada per la Covid19, que ha actuat com un accelerador del canvi cap a una societat més digital, observant una major acceptació del pacient a la medicina no presencial, una desestigmatització del digital i un increment del “teletot”: telemedicina, telecuidat, telemonitorització, …, que facilita una major incorporació de la tecnologia a la nostra vida quotidiana.

Autor: Eugeni Sedano i Monasterio PhD, Ex Director de Public Affairs a ESTEVE i membre de l’advisory board