Dispositius de diagnòstic PoC

En l’actual escenari sanitari hi ha una gran necessitat d’eines fiables que satisfacin múltiples necessitats clíniques amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del pacient i reduir els costos sanitaris. Avui dia, les proves de monitorització dels pacients es realitzen en clíniques i laboratoris que requereixen d’espais adequats i personal qualificat. Això fa que el diagnòstic tradicional per a la prevenció, identificació i tractament de malalties sigui laboriós, lent i costós. D’altra banda, durant l’última dècada s’han aconseguit ràpids avanços en el camp del diagnòstic clínic a un cost notablement baix i amb inversions modestes, oferint solucions tant per a pacients com per a professionals en el camp dels dispositius de diagnòstic. Els preus accessibles dels dispositius finals representen una avantatge significativa, particularment en el món subdesenvolupat, on l’àmbit de la salut està mal finançat. A més, petites inversions en l’àmbit de la millora de la salut han demostrat tenir un retorn significatiu en la reducció de la morbilitat i la mortalitat.

En aquest sentit, les tecnologies Point-of-Care (PoC) lideren la innovació en aquest camp de desenvolupament de dispositius d’atenció i diagnòstic mèdic. Els dispositius PoC es poden definir com a proveïdors d’indicadors de salut del pacient d’una manera autònoma, immediata i descentralitzada (llocs com els habitatges del pacient, en el lloc, etc.), aplicant-se en diferents etapes, des del diagnòstic fins a la monitorització o l’ajustament de la teràpia. En aquest context, els dispositius PoC no només podrien millorar el diagnòstic i el control de malalties de alta prevalença, sinó també millorar l’assistència sanitària en escenaris difícils on les clíniques són escasses, on hi ha una absència / escassetat de laboratoris i personal qualificat o on hi ha condicions ambientals hostils. Aquests escenaris generalment s’associen amb països subdesenvolupats o en desenvolupament, però la recent pandèmia de COVID-19 ha posat de relleu la necessitat d’aquestes eines en els països desenvolupats. Finalment, i no menys important, els dispositius i tecnologies PoC són les eines principals per al desenvolupament d’una xarxa interconnectada entre pacients i proveïdors d’atenció mèdica amb la finalitat de proporcionar una hospitalització domiciliària funcional i totalment compromesa, alleujant l’estrès en els serveis i recursos de salut pública.

D’altra banda, les tecnologies PoC també representen una eina útil en el camp ambiental. Els contaminants de l’aire i de l’aigua estan afectant la salut dels éssers vius (humans, animals i plantes), l’agricultura, la pesca i les infraestructures. La contaminació de l’aigua està present en tots aquests camps, on la contaminació bacteriològica i química està continguda en l’aigua potable, els oceans, els llacs i els aliments. En els darrers anys, s’ha convertit en una preocupació mundial per part d’associacions com Scottish Environmental Protection Agency (SEPA), American Water Resource Association (AWRA), World Water Council, European Environment Commission i altres organitzacions. En resposta a aquestes necessitats, la investigació en sistemes i dispositius PoC dissenyats per detectar i fer seguiment de contaminants augmenta exponencialment.

En resum, els dispositius PoC han de poder aproximar-se funcionalment a les proves de laboratori, realitzant aquestes proves en menys temps, de manera remota, sense necessitat de personal qualificat i amb un menor cost en la seva producció i en recursos dels serveis de salut